Un anys més tornem a estar a TOTS SANTS, dies per menjar castanyes, moniatos i panellets. De penellets n'hi ha de moltes varietats, però en aquets sentit a casa sóm molt tradicionals i sempre preparem els mateixos: de pinyons i d'ametlla.
Aquest any però hem fet un petit cambi. Enlloc de fer-los amb farina d'ametlla els hem preparat amb farina d'avellana.
L'avellana els dona una color més fosc. Han agradat bastant però com els penellets tradicionals no hi ha res.
INGREDIENTS:
ü
300g
de patata o moniato (jo els he preparat amb patata ja que el moniato no ens
arada gaire a casa)
ü
400g
de farina d’avellana
ü
250g
de sucre
ü
Ralladura
de llimona
ü
Per
la decoració: pinyons, granet d’ametlla, cireres confitades, etc.
Començem per bullir les patates senceres i amb
pela. Un cop cuites i encara calentes els treiem la pell i en fem un puré.
Un cop la
patata està totalment freda ho barrejem amb el sucre, la farina d’avellana
i la pell de llimona. Aquest pas resulta més fácil si ens ajudem amb les mans.
Un cop tenim una massa homogènia ha arribat el momento de fer els penellets.
En fer les boletes és posible que la massa s’enganxi
a les mans, per evitar-ho us aconsello tenir un plat soper amb una mica de llet
per sucar les mans i així evitar que s’enganxi la massa.
Per fer les penellets de pinyons farem boletes, no
massa grans, del tamany d’una pilota de ping pong. Un cop fetes les boles les
arrebossem en els pinyons per tal de que s’enganxin.
Pels d’ametlla farem el mateix procediment, però
enlloc de donar-los forma de bola els farem amb una forma allargada.
Pels de cirera, farem boletes i les arrebossarem
amb sucre. A la part central farem una mica de pressió de manera que quedi una cavitat
on posar la cirera.
Un cop tenim tots els panellets fets els pintem ambo
u batut per tal de que al coure’ls obtinguem uns panellets amb un color doradet
molt atraient.
L’ultim pas és coure’ls al forn a 225-250ºC durant
uns 8-10 minuts. Fins que obtinguin el color dorat desitjat.
Ostres, amb farina d'avellana! Han de ser deliciosos! L'any que ve ho provo!!!! Una abraçada!
ResponEliminaHola Mònica!! Si que estàven bons, però no hi ha res com els de tota la vida. Petons
EliminaBen originals, amb avellana! Suposo que recorden als de tota la vida, encara que siguin amb una farina diferent...? Però veig que aquí la tradició guanya, oi? L'ametlla no té rival, he he he.
ResponEliminaSi Marina, tot i que ens agrada provar coses noves aquesta vegada ens hem quedat amb la versió original, tot i que els d'avellana estaven d'allò més bons.
Elimina